Personatges
Resistents
Il- lustració cedida per Francesc RiartRafael Casanova i Comes
Nascut a Moià, era fill de família pagesa benestant. El 1706 va ser escollit conseller tercer de Barcelona i les seves intervencions públiques li van concedir el títol de ciutadà honrat de Barcelona.
Va participar en la Junta de Braços i més tard va formar part de la Junta Secreta. El novembre del 1713 va ser nomenat conseller en cap de Barcelona i, per tant, coronel dels regiments de la Coronela i cap militar de la plaça.
L’11 de setembre del 1714 Casanova es va dirigir al baluard de sant Pere, fent retrocedir l’enemic fins al Portal Nou. Però així i tot, el van ferir en una cuixa mentre duia l’estendard de santa Eulàlia.
Després de caure ferit va delegar la rendició de Barcelona i va demanar el seu certificat de defunció, així va poder fugir disfressat de frare i es va estar amagat a la casa pairal dels sogres a Sant Boi de Llobregat.
Segueix-lo a Twitter: @casanova324
Il- lustració cedida per Francesc RiartAntoni de Villarroel i Peláez
Militar nascut a Barcelona de pare gallec i mare asturiana. Inicialment, com la majoria dels oficials, es va mantenir fidel a Felip V. Va participar en diverses batalles a favor del bàndol borbònic. La caiguda en desgràcia del duc d’Orleans el va portar a una progressiva marginació i el 1710 va decidir apostar pel bàndol austriacista.
El 1713 va ser nomenat inspector general d’infanteria de Catalunya i governador militar de la plaça. Per la seva professionalitat militar, va destacar en l’organització de la resistència i malgrat la seva dimissió formal imminent a principis de setembre del 1714, l’11 de setembre va tornar a comandar la defensa de Barcelona. Va caure ferit en combat i va prendre la decisió de capitular.
Il- lustració cedida per Francesc Riart
Francesc de Castellví i Obando
Fill d’una família benestant de Montblanc i educat en ciències i lletres. De jove es va allistar a l’exèrcit i va ser partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria. Va participar en la Junta de Braços de Barcelona el juny del 1713, en què es va decidir continuar amb la resistència vers les tropes de Felip V. Al setge de Barcelona del 1714, va lluitar en grau de capità de la Coronela comandant a la setena companyia del segon batalló Immaculada Concepció de la Verge Maria. Va ser ferit a l’agost del 1714 al baluard de Sant Pere i l’11 de setembre, quan es va decretar l’ordre de capitulació, estava efectuant un contraatac.
L’any 1726, declarada l’amnistia per a presoners polítics, va emigrar a Viena, on va escriure «Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725», una de les fonts més importants de la guerra de Successió amb testimonis i documentació.
Il- lustració cedida per Francesc RiartPau de Thoar
Fill d’un notari de Barcelona. Inicialment va servir les tropes de Felip V, però ràpidament es va sumar al bàndol sublevat. Durant l’aixecament militar austriacista ocupava el congost vigatà amb els cabdills per dirigir-se cap a Barcelona.
Partidari de la guerra a ultrança, el 1713, com a tinent coronel, va comandar el regiment d’infanteria número tres Reials Guàrdies Catalanes i va ser governador de la fortalesa de Montjuïc.
A la batalla de l’11 de setembre del 1714 va estar al capdavant del regiment de la Immaculada Concepció al convent de Sant Agustí per aturar l’avanç dels borbònics i després va ser enviat a defensar el convent de Sant Pere.
El coronel Thoar va ser el responsable de passar al camp borbònic per informar Berwick, mitjançant el marquès de La Vère, sobre la decisió de la capitulació de Barcelona.
Segueix-lo a Twitter: @thoar324
Il- lustració cedida per Francesc RiartMarianna Dardenyà
Marianna Dardenyà figura a la documentació com a segona dona del taverner Ramon Dardenyà, que va lluitar enquadrat a la companyia de taverners durant el setge del 1714. Poca cosa més en sabem, ja que el paper de les dones al llarg de la història ha estat normalment silenciat, però en el cas de les guerres aquesta invisibilitat es fa encara més clara, perquè la documentació acostuma a tractar sobre temes militars i d’administració pública, i aquests sectors eren en aquells temps fortament masculinitzats.
Sabem, però, que no van ser alienes al conflicte bèl•lic i existeixen testimonis del seu important paper en tasques d’atenció als ferits, als nens i als ancians, així com de participació en tasques d’agitació política. Algunes d’elles fins i tot van agafar les armes en algun moment.
Il- lustració cedida per Francesc RiartPaula Muns
Paula Muns va ser una de les dues filles de Teresa Muns i Jaume Muns, un hortolà del Portal de Sant Antoni i llogater de mules. El seu pare va morir l’any 1713, probablement durant els atacs a la ciutat del setge del duc de Pòpuli.
Alguns infants, com algunes dones o religiosos, van fugir de la ciutat abans a temps, però d’altres van quedar engolits en un infern d’adults. Sovint van participar en tasques auxiliars com ara la fortificació.
Durant la guerra, sovintejaven les criatures que quedaven òrfenes. En cas de defunció de la mare, els fills passaven a mans del pare, però en cas de mort paterna, quedaven en mans d’uns tutors, que vetllaven per la transmissió patrilineal de l’herència.
Els tutors tenien encara més responsabilitats que la mare en aquests casos, i la seva feina era remunerada.
Personatges com la Paula, per estar en etapa infantil i pertànyer al sexe femení, han patit una doble invisibilitat històrica.
Il- lustració cedida per Francesc RiartAntoni Recordá
Antoni Recordà, fill del ferrer barceloní Antoni Recordà, va ser un religiós del convent de Sant Agustí de Barcelona. Francesc de Castellví el cita com un dels eclesiàstics a qui els comuns van demanar assessorament religiós l’abril del 1714.
Durant el segle XVIII Barcelona era una ciutat en bona part ocupada per esglésies i convents. Les campanes eren les que ordenaven la vida dels ciutadans i la religiositat ho impregnava tot. Durant el setge del 1714, la ciutat famolenca es va aferrar a la fe cristiana i els seus símbols. Santa Eulàlia ocupava un paper primordial. Com a patrona, la seva bandera representava la ciutat i tots els seus gremis.
Bona part dels grans càrrecs eclesiàstics van quedar en una certa neutralitat mentre que els religiosos de base van atiar el poble a la resistència. Felip V va vetllar més endavant per substituir-los per clergues forasters. .
Segueix-lo a Twitter: @recorda324
Il- lustració cedida per Francesc RiartJosep Coll
Josep Coll és el nom real d’un combatent que apareix com a membre del regiment número 2 dels fusellers de muntanya durant el setge del 1714, el regiment d’Àngel Custodi.
Durant la guerra dels Segadors, conegudes com a Companyia dels Almogàvers i després com a Miquelets o Fusellers de Muntanya aquestes van ser inicialment companyies de voluntaris generalment provinents d’indrets rurals. El 1713 aquesta tropa va ser integrada com a regular a l’exèrcit de Catalunya. Se’ls descriu com a homes durs i sovint malparlats, però amb un alt grau d’eficàcia combativa. La seva especialitat era el que es coneix actualment com a guerra de guerrilles, les emboscades i els atacs a combois.
Il- lustració cedida per Francesc RiartRamon Dardenyà
Ramon Dardenyà va ser un taverner de la ciutat de Barcelona. Sabem que va tenir un primer matrimoni amb Maria, del qual va néixer el seu primer fill, Jaume. Durant la guerra estava esposat amb Marianna Dardenyà i es trobava enquadrat a la companyia de Taverners de la Coronela de Barcelona. La
Coronela era una milícia urbana hereva de la tradició d’unitats urbanes catalanes medievals d’autodefensa que responien a toc de campana i crits de «Via Fora!». Organitzada per gremis, tenia com a missió fer guàrdia als portals, les muralles i els baluards de les ciutats del Principat de Catalunya i l’arxiduc Carles li va donar un caràcter permanent i fortament organitzat, fins al punt de ser equiparable a les unitats regulars.
La Coronela va entrar en combat durant l’últim setge de Barcelona però sabem que Dardenyà va sobreviure i, de fet, encara es pot veure la seva tomba a l’església dels sants Just i Pastor.
Segueix-lo a Twitter: @rdardenya324
Gazeta de Barcelona
Mitjà de premsa inspirat en la Gazeta de Barcelona, de l’impressor reial, Rafael Figueró, que amb diferent capçalera s’edità fins el 23 d’agost de 1714.
Segueix-lo a Twitter: @gazeta324
Borbònics
Il- lustració cedida per Francesc Riart
Felip V
Fill de Lluís, gran delfí de França i nét de Lluís XIV, Felip d’Anjou va ser aspirant a la Corona espanyola juntament amb l’arxiduc Carles d’Àustria després de la mort del monarca Carles IV. La pugna entre aquestes dues possibilitats de govern va generar un conflicte d’abast internacional. Felip V representava el model centralista vers el model més proper al federalisme de Carles d’Àustria. Els antics regnes de la Confederació Catalanoaragonesa es van decantar generalment pel model austriacista, mentre que els territoris castellans van ser partidaris de la dinastia borbònica.
Aquest enfrontament va desembocar en la guerra de Successió a la Corona espanyola, en la qual Felip V es va mostrar intransigent amb els súbdits rebels i va aplicar mesures absolutistes al País Valencià i Aragó, com ara l’abolició de les Constitucions pròpies, recollides en els decrets de Nova Planta, per mitjà dels quals passaven a ser regits per la llei castellana. Això va dur el bàndol austriacista a lluitar fins al final al Principat i Mallorca, tot i haver estat abandonats per Carles d’Àustria i els aliats anglesos.
Il- lustració cedida per Francesc RiartMarquès de Châteaufort
El marquès de Châteaufort va ser un noble d’origen luxemburguès que va lluitar com a coronel de Dragons enquadrat als regiments valons de l’exèrcit borbònic.
Els Dragons eren una unitat militar d’infanteria muntada. A diferència de la cavalleria ordinària, aquests aprofitaven l’agilitat i rapidesa de les seves muntures per endinsar-se en territori enemic, i un cop allà desmuntar per combatre com a infanteria especialitzada. Sovint, però, també realitzaven càrregues a cavall. Aquestes forces les utilitzaven per arribar a indrets recòndits i també per causar terror en la població. L’11 de setembre, Châteaufort va protagonitzar amb els seus Dragons la conquesta del reducte de Santa Eulàlia per, després, assaltar diversos edificis de la zona costanera de la Ribera. Finalment, encerclat pel foc, es va veure obligat a retirar-se, animant així al contraatac dels resistents.
Il- lustració cedida per Francesc RiartDuc de Berwick
James Stuart Fitz James va ser un home amb una vida plena de contradiccions religioses i nacionals.
Fill il•legítim del monarca anglès destronat Jaume II, va ser educat pels jesuïtes francesos i es va convertir en un catòlic fervorós.
Amb l’arribada al tron del seu pare va començar a acumular títols nobiliaris, però durant la revolució del 1688-1689 es va veure forçat a l’exili francès i va passar a vincular-se al monarca Lluís XIV.
Caracteritzat per la seva gran destresa com a militar, va participar en la guerra de Successió i va planificar l’ocupació de Portugal, la recuperació de Madrid per part dels Borbons i la batalla d’Almansa del 1707, que va desencadenar en l’ocupació del País Valencià, l’Aragó i part del Principat.
Barcelona també va caure en les seves mans després de la batalla de l’11 de Setembre.
Il- lustració cedida per Francesc RiartAlfonso Gutiérrez
Alfonso Gutiérrez és el nom fictici d’un soldat borbònic provinent del regne de Castella que va participar en la batalla de l’11 de setembre a Barcelona.
Gran part de la població dels territoris de la monarquia hispànica que formaven part del regne de Castella van sentir una major inclinació cap al candidat borbònic, ja que, entre altres coses, el model centralista que propugnava era més semblant al model castellà tradicional. Tot i això, de la mateixa manera que trobem catalans filipistes, que rebien el pseudònim de botiflers. També hi havia nombrosos casos de castellans que es van posicionar en contra de Felip V. De fet, apareixen alguns madrilenys a les llistes de ferits de l’hospital de la Santa Creu durant els setges a la ciutat de Barcelona.
Il- lustració cedida per Francesc RiartJean-Jacques Dubois
Jean-Jacques Dubois és el nom fictici d’un soldat borbònic que va participar en la batalla de l’11 de setembre. El fet que el tron de la Corona Hispànica estigués ocupat per un rei de la mateixa dinastia que el regne de França era notablement favorable als interessos del país gal.
Així doncs, els contingents francesos van ser els més nombrosos durant el setge de Barcelona. Cal tenir en compte que ja anys enrere l’exèrcit francès havia atacat nombrosos cops la ciutat, de vegades amb el simple motiu de provar nou armament. El Tractat dels Pirineus del 1659, pel qual la Catalunya Nord quedava en mans de França, encara aixecava recels. La francofòbia dels catalans va ser, de fet, un dels motius que els van inclinar a la resistència.
Segueix-lo a Twitter: @dubois324
Cronologia
L’artilleria borbònica toca tres salves per indicar l’inici de l’assalt. 26.000 soldats borbònics es precipiten en allau contra les muralles de Barcelona.
Les campanes de les esglésies comencen a repicar cridant els barcelonins a la defensa.
Mpgarcia53's Blog 